di Lorenzo Cominotto, 5^BLSA
Sot dai claps, la bree;
sot lis stelis, une famee.
Al è stât come un grant sunsûr,
come cuant che il cîl al è scûr…
Nol è stât timp di pensâ, ni di capî,
scugnî scjampâ, lassant dut alì.
E cumò sin chi, planc, planc,
ognun al à ce fâ,
ognun al da une man.
.
.
In copertina: 1976, Majano (Foto © Alberto Di Giusto)
Scrivi un commento